|
|
SÍNTESI HISTÒRICA |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
Les troballes arqueològiques que revelen el poblament del terme en èpoques prehistòriques són escasses i, pràcticament, es redueixen a les restes de ceràmica de la cova de l'Endal, a la muntanya de Sant Sadurní. Aquestes peces, procedents bàsicament del neolític, s'exposen al Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. En recents excavacions al Castell de Gallifa han aflorat unes muralles ibèriques datades del S. VIII a.C., que indiquen una ocupació estable del territori en un turó que just sobrepassa els 600 metres d'altitud. |
|
|
|
|
| El poble de Gallifa s'assenta en una vall drenada per la riera del mateix nom. Les edificacions s'agrupen en tres nuclis o barris i hom creu que aquesta distribució és la mateixa que tenia a l'Edat Mitjana. Des del s. XIV, que es comptabilitzen 22 focs o llars, el creixement demogràfic és insignificant en els segles següents (1716: 183 habitants), fins que en el cens de 1860 s'arriba al màxim poblament, amb 68 famílies i 342 habitants. Des d'aquesta data el descens poblacional és progressiu fins el 1985, que s'assoleix el mínim històric: 79 habitants. |
|
|
|
| En un terme municipal de 16,37 km2 s'aixequen quatre esglésies romàniques: |
|
 |
Sant Sadurní |
|
|
Ermita del s. XI, esmentada ja el 939. Fou construïda al cim de la muntanya de Sant Sadurní, de 951 m. d'altitud, dins d'una fortificació de la qual en resta un tros de mur. Durant els s. IX i X, època de formació i consolidació dels comtats catalans, la fortalesa va esdevenir un dels límits entre el comtat de Barcelona i el d'Osona. El 1316 era un petit priorat del monestir de Sant Pere de la Portella, de la diòcesi d'Urgell. |
|
|
|
Santa Maria del Castell |
|
|
Església del s. XI, construïda dins una fortificació documentada el 999, coneguda com a Castell de Gallifa. El s. XIV les parets de la nau i l'absis foren apujades afegint-hi un pis fortificat, amb espitlleres. Fins el 1860 fou parròquia d'una part del terme, funció que compartia amb l'església de la vall. Des del 1986, que es restaurà, és dedicada a la Mare de Déu de l'Ecologia (santuari ecològic). Originàriament, el Castell deuria ser propietat dels comtes de Barcelona, i el cediren a un vassall noble perquè el defensés: el 1060 el guarda o castlà també compartia la castlania del castell de Clarà, de Moià. Des del 1116 el posseïen en ple domini els Rocafort, també senyors de Clarà, i del 1357 al 1564 el tenien els Centelles, data en què els homes de Gallifa compraren la seva llibertat al rei Felip II pel preu de 10.000 sous. El Castell tenia jurisdicció sobre tot el terme. |
|
|
|
Sant Pere i Sant Feliu |
|
|
Església parroquial, del s. XII, situada a la vall. Bernat de Rocafort, senyor de Gallifa, dotà l'església amb uns masos i delmes amb motiu de la reedificació i consagració, que tingué lloc entre el 1140 i el 1180. Els s. XVIII i XIX es van fer diverses obres de restauració, per trobar-se en mal estat; la darrera és del 1927. Les imatges de Sant Pere ad Víncula i Sant Feliu l'Africà són de l’escultor Camil Fàbregas, en alabastre (1950). |
|
|
|
Mare de Déu del Grau |
|
|
Ermita documentada el 1227, erigida a mig camí de Sant Sebastià de Montmajor. Bernat Gasius de Petra, senyor del Castell, el 1348 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. Des del s. XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d'ensorrar-se. Les darreres obres de reparació són del 2002; l'edifici es trobava en un estat tant deteriorat que l'absís s'havia separat de la nau. |
|
|
|
|
|
|
